La producció d’oliva a Mallorca és redüida, degut a les característiques geoclimàtiques de l’illa (els sòls, l’orografia accidentada, les precipitacions irregulars i l’elevada edat de les oliveres mallorquines), que la fan apta per a l’elaboració d’un oli de qualitat.
Tots aquests factors, juntament amb les varietats d’oliva presents a Mallorca (Mallorquina, empeltre, picual i arbequina), donen com a resultat, olis diferenciats: de tipus dolç si s’obtenen d’olives madures (sabor suau), o bé de tipus afruitat, quan s’obtenen a partir d’olives verdes (sabors amarg i picant).
El cultiu de l’olivera i la producció i consum d’oli d’oliva tenen una gran tradició a l’illa de Mallorca. Tradicionalment, l’oli de Mallorca ha estat reconegut i apreciat tant pels habitants de l’illa com pels ciutadans de les zones amb les quals històricament s’han mantingut relacions comercials, en especial amb el sud de França.
La seva història es remunta a l’època en què els fenicis i grecs van introduir l’olivera a la península Ibèrica, i des d’allà va arribar a Mallorca. En temps de la Corona d’Aragó (s. XIII) ja s’exportava oli de Mallorca cap el Nord d’Àfrica, i a mitjans del segle XV, ja era un producte que s’exportava de manera regular i continuada des de l’illa, especialment des del Port de Sóller. En el segle XVI, el cultiu i la producció d’oli va progressar i es van millorar les tècniques fins al punt de constituir durant molt temps la principal font de riquesa de moltes de les finques de Mallorca que posseïen tafona pròpia.
La qualitat de l’oli fou elogiada per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria durant la seva estada a l’illa en el segle XIX, per emprar-lo a les amanides i en el pa amb oli; segons ell, un dels plats més preats a l’illa.
El reconeixement, a nivell exterior, de la qualitat de l’oli de Mallorca es manifestà a finals del segle XIX, a un concurs celebrat a Catalunya, on se li va atorgar el segon premi de qualitat d’olis a un oli mallorquí.
Descarrega’t la nova
‘GUIA DE TAST DE L’OLI DE MALLORCA’