Un article de Federico Martín. Assessor tècnic D.O Oli de Mallorca

La Xylella fastidiosa  és un patogen bacterià que ataca les plantes, transmès per insectes que s’alimenten del xilema. S’associa a malalties greus en una àmplia gamma d’espècies vegetals de tot el món. Per exemple, causa la malaltia de Pierce a la vinya, la clorosi bigarrada del gènere citrus, la falsa riquetsia del presseguer, la cremada foliar del cafè, la síndrome de dessecament ràpid de l’olivera i altres malalties que afecten arbres comuns com la prunera, l’ametller, el roure i el baladre.

La Xylella fastidiosa es va detectar per primera vegada a la Unió Europea, en oliveres de la regió italiana meridional d’Apulia a l’octubre del 2013. Des d’aleshores també s’ha notificat la seva presència a França (Provença-Alpes-Costa Blava i Còrsega), Espanya (Illes Balears i el País Valencià) i Portugal, a banda d’un cas aïllat en un hivernacle a Alemanya (Saxònia).

La Xylella fastidiosa colonitza la xarxa xilemàtica de les plantes. La funció principal dels gots de xilema consisteix a transportar aigua des de les arrels de la planta fins a les fulles, de manera que, quan els bacteris la colonitzen, els gots de xilema es bloquegen i la planta mor lentament. Per arribar a un nou amfitrió, el bacteri ha de ser transportat i transmès per un vector. Els vectors més habituals a tot el món són el lloret (Cicadellinae), l’afròfora (Aphrophoridae) i la chicharrita (Cercopidae). L’escumadora (Escuma Philaenus) és actualment l’única espècie confirmada com a vector del bacteri a Apúlia.

Els símptomes varien des de l’ennegriment de les fulles fins a la mort de les plantes. Els símptomes específics, la seqüència i el ritme de la infecció varien a causa de l’àmplia varietat de possibles plantes hostes, la diversitat del patogen i el nivell d’infecció, així com les diferents condicions climàtiques a les zones on es troba el bacteri. Nombroses plantes hostes infectades amb Xylella fastidiosa poden no manifestar cap símptoma, altres poden presentar una intensa cremada foliar i pansir-se fins a la completa dessecació.

En l’actualitat, es reconeixen cinc subespècies de Xylella: fastidiosa, morus, multiplex, pauca y sandyi, que al seu torn tenen les seves pròpies variants. A Europa, la subespècie fastidiosa associada a la malaltia de Pierce a la vinya i a la cremada foliar de l’ametller a Amèrica s’ha detectat a les Illes Balears, a Espanya, i a plantes aïllades d’un hivernacle a Alemanya (Saxònia) i s’ha interceptat en certs enviaments de plantes de cafè importades. La subespècie multiplex s’ha detectat a França (Còrsega i Provença-Alpes-Costa Blava) i les Balears. La subespècie pauca, molt freqüent a Sud-amèrica, s’ha detectat a Itàlia (Apulia), les Balears i en un brot aïllat a França (Menton, Provença-Alpes-Costa Blava).

La Xylella fastidiosa està regulada a la UE com a plaga quarantenària, per la qual cosa la introducció i el desplaçament d’espècies sensibles dins del territori de la Unió estan prohibits. A més, des del febrer del 2014 estan en vigor mesures d’urgència a la UE per impedir-ne la introducció i la propagació al territori de la Unió. El maig del 2015, es van introduir normes més estrictes sobre la base d’una avaluació del risc de plagues de l’EFSA, i s’han actualitzat periòdicament quan s’ha disposat de nova informació científica i tècnica.

El cas de l’olivera

A l’olivera els símptomes observats són el pansiment i decaïment generalitzat (símptomes associats a l’estrès hídric), seca de fulles que comença per la vora apical, i de branques, acompanyada de defoliació, podent arribar a la mort de l’arbre. A les fulles s’observen símptomes amb àrees seques i marrons amb distribució irregular i abarquillament cap al revers. En altres casos aquestes seques es troben només a l’extrem apical de la fulla. Cal destacar un altre símptoma observat en algunes mostres positives, consistent en una molt acusada clorosi del nervi central de les fulles unida a una seca o necrosi de l’àpex.

Xylella fastidiosa a les Illes Balears

La primera detecció a Illes Balears es va notificar el novembre de 2016. A 14 de novembre de 2022, última actualització disponible, és present a totes les illes excepte a Formentera, amb 1.367 mostres positives de 18.526 mostres preses, 38 espècies hostes, 3 subespècies del bacteri (multiplex, fastidiosa i pauca) i 4 tipus de seqüenciació genètica ST del bacteri (multiplex ST81, ST7; fastidiosa ST1 i pauca ST 80).

El 20 de gener del 2017 es va publicar l’Ordre APM/21/2017, per la qual s’estableixen mesures específiques de prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa, adoptant la mesura cautelar de prohibir la sortida de les Illes Balears de tots els vegetals per plantació, excepte llavors, de les espècies la sensibilitat dels quals a les soques europees i no europees de Xylella fastidiosa és coneguda, mentre es completin les investigacions per conèixer la presència real del bacteri al territori de les Illes Balears.

Atesa la presència a l’illa d’Eivissa de la subespècie pauca, que sí que afecta l’olivera, les autoritats regionals han prohibit els moviments d’espècies susceptibles des de l’illa per impedir amb això la propagació d’aquesta soca, no només fora de les illes, sinó també entre illes.

Actualment s’està aplicant l’estratègia de contenció basada en l’eliminació dels exemplars positius i una vigilància intensiva del bacteri a tot el territori balear.

(1) https://www.efsa.europa.eu/es/topics/topic/xylella-fastidiosa