Un article de Joan Mayol. President DO Oli de Mallorca

Molts dels olivars de muntanya es gestionen amb la presència de guardes d’ovelles que tenen tres aspectes positius: contribueixen a controlar i limitar la presència de vegetació espontània; eliminen els bordalls que creixen a la base de la soca dels arbres i, aspecte importantíssim, enriqueixen el sòl amb les seves dejeccions.

Al Pla aquesta pràctica no és tan freqüent, però resulta igualment positiva. Pot resultar especialment interessant en els olivars en ecològic, ja que el control de la vegetació acompanyant sense ús d’herbicida és més dificultós, molt especialment en les línies de degoteig.

Certament, les ovelles espipellen també les branques d’olivera a què poden arribar. Però aquest efecte no és greu en arbres desenvolupats. El perden «faldes» dels arbres, cosa que no és molt greu en cas de recol·lecció mecànica, ja que, tanmateix, ben sovint hi queden moltes olives que no cauen amb el vibrador.

Enguany hem fet aquesta experiència en un olivar ecològic de 10 quarterades a Son Ferriol, on 40 ovelles de raça roja mallorquina han passat cinc mesos, després de la poda, fins que la sequera estival les ha deixat sense pastura. Aquesta raça té molt poca tendència a posar peu a la soca i alçar-se, de manera que la seva «poda» natural s’ha limitat als baixos dels arbres. El control de fenàs i altres «males herbes» ha resultat molt satisfactori, i ens ha estalviat tota la tasca de tallar rebrots, que suposava alguns jornals cada any.

Els efectes del fems aportat al sòl  encara no poden ser valorats, però la impressió que tenim és que el vigor dels arbres és molt satisfactori, i feim una valoració inicial molt positiva dels resultats de l’experiència, que probablement repetirem en el futur. I, a més, per Pasqua vàrem poder gaudir d’un altre producte de l’olivar…